Guia per fer una hora d’oració amb Jesús agonitzant a Getsemaní que practicava santa Gemma Galgani fins de la seva mort.
L’HORA SANTA
o
UNA HORA D’ORACIÓ AMB JESÚS
AGONITZANT A GETSEMANÍ
SANTA GEMMA GALGANI
EDITORIAL BALMES
L’Hora Santa
Si són lloables totes aquelles pràctiques piadoses de què es valgueren els Sants per a honorar i venerar els diferents misteris de la Sagrada Passió de Nostre Senyor Jesucrist, molt més ho ha d’ésser aquella que ensenyà el mateix Jesucrist a Santa Margarida Maria d’Alacoque, en demanar-li que es llevés cada dijous cap a mitjanit per passar en sa companyia una hora en oració per tal d’unir-se a la seva agonia en l’hort de les Oliveres, apaivagar la ira de Déu i obtenir gràcia pels pecadors. Devoció que la Santa practicà fidelment fins a la mort.
Cal, doncs, que els cristians estimem una devoció ensenyada i recomanada pel mateix Jesucrist.
Consisteix aquest piadós exercici a fer (amb les intencions indicades per Nostre Senyor Jesucrist mateix a Santa Margarida Maria) una hora entera d’oració, sia vocal o mental, que ha de tenir per objecte l’agonia de Jesús a l’hort de les Oliveres. Pot fer-se des de les dues de la tarda del dijous fins a mitjanit del mateix dia.
Aquesta devoció nasqué a Paray-le-Monial, on fou erigida amb caràcter de Confraria, als membres de la qual concedí la santedat de Gregori XVI indulgència plenària per cada vegada que facin l’Hora Santa, segons el mètode indicat, amb tal que rebin els sagraments de la Confessió i Comunió. Quant a la Confessió, no tenen necessitat de repetir-la els qui solen confessar-se setmanalment; i respecte a la Comunió, el Pontífex concedí que pogués fer-se el dijous o el divendres. La indulgència és aplicable a les ànimes del Purgatori.
Aquest mètode o manera de practicar l’Hora Santa està pres del Manual de devoció, en italià, titulat Preguem, compost per la R. M. Elena Guerra. Fundadora de les Religioses de Santa Zita, de Lucca (Itàlia). És el mateix mètode que practicava santa Gemma Galgant, la qual, durant aquest exercici, rebé del Senyor molt assenyalats favors i gràcies, com ho conta son biògraf i director espiritual el P. Germà de Sant Estanislau, sacerdot Passionista.
Manera de practicar l’Hora Santa
Preparació
Posa’t, ànima meva, a la presència de ton adorable Redemptor, í pensa en aquella trista nit, en la qual, després d’haver instituït el Santíssim Sagrament de l’Eucaristia per a convertir-se en aliment teu, sortí Jesús del Cenacle, encaminant-se amb els seus Apòstols cap a l’hort de les Oliveres, per a començar la dolorosíssima Passió amb la qual havia de redimir el món.
Una tristesa mortal es reflecteix en la cara i es manifesta en les paraules de l’afligit Jesús. Un mortal esgrogueïment va enfosquint aquell rostre divinal. poc ha aureolat amb els resplendors del Paradís. Mentrestant, l’anguniat Jesús es tomba a mirar-te, com volent-te dir: Anima cristiana, que em costes tantes angúnies, queda’t amb mi el temps d’una hora, si més no, i considera si hi ha cap dolor com el meu. Recorda’t que en la nit de la meva Passió vaig cercar inútilment qui em consolés. “Cercava qui em consolés i no vaig trobar-lo.”
Oh dolcíssim Jesús meu, hi haurà cap ànima tan ingrata i de cor tan endurit que refusi de passar una hora amb Vós, contemplant els incomprensibles misteris d’amor i de dolor que passàreu en aquella negra nit de vostra agonia a l’hort de Getsemaní?
Aquí em teniu, Déu meu, i digneu-vos fer-me conèixer la crueltat de vostres penes i la intensitat d’aquest excés amorós que us portà fins a ésser víctima expiatòria dels meus pecats i dels de tots els homes.
Primer quart d’hora
La tristesa de Jesús
La meva ànima, està trista fins a la mort. No hi ha al món pena tan gran com la que de veritat pugui comparar-se a les penes de la mort. Doncs bé ; el nostre Salvador, que és veritat infal·lible, per donar-nos a entendre l’excés del dolor que l’oprimia quan entrava a Getsemaní, digué que la seva ànima era amarada de mortal tristesa, això és, que el dolor que sofreix és tan gran, que pot causar-li la mort.
I dit això, se n’entra en l’hort de les Oliveres, fins que arriba al lloc on solia passar les nits en oració, i allí encomanà als seus fidels deixebles (que havia volgut amb Ell a dintre L’hort perquè fossin testimonis de les seves angoixes) que vetllessin i preguessin en sa companyia. I allunyant-se’n després un tros com un tret de pedra, s’acotà davant la Majestat de son Etern Pare, per començar l’oració més dolorosa, resignada i magnànima que han escoltat els cels.
El primer motiu de tan mortal tristesa per Jesús es troba en la tempestat de turments i oprobis que amenaçava esclatar damunt la seva sacratíssima Persona. En efecte, així que s’hagué apartat dels seus deixebles, començaren de passar agomboladament per la seva imaginació les horribles escenes de dolor i de sang de la seva Passió imminent. Se li representaren vivament les traïcions, els sarcasmes, els vituperis, les calúmnies… i, demés, la copiosa pluja d’assots que havien d’esquinçar les seves carns, fins a deixar veure els ossos…, però això encara no era prou ; la corona de punyents espines, que fins a la darrera hora havien de foradar horriblement sa testa, i llavors bufetades, escopinades, mofes… Però això no era prou encara ; havia de sofrir la negra infàmia, la vergonya d’acceptar sense dir res una sentència legal, que el feia tan abominable davant els nobles de sa nació com del poble baix, ressortint, enmig de tants instruments de suplici, el patíbul infamant de la muntanya del Calvari, on havia de pujar defallit, ses espatlles llatzerades, i caient a cada pas dessota el seu pes enorme… Ésser despullat davant aquella gentussa brutal, l’amargor del fel, els claus duríssims que havien de foradar ses mans santíssimes i sostenir-lo durant tres hores mortals penjat entre cel i terra, per a expiar dins un diluvi de penes ]es iniquitats de l’humà llinatge… I tot això augmentat amb insults, vituperis i provocacions impies, a més de la set abrusadora avivada amb el vinagre, l’abandonament del Pare, l’immens dolor de sa Mare afligidíssima, i, finalment la mort més ignominiosa i cruel.
¡Oh ànima redimida, filla dels turments terribles de Jesús, considera el teu Salvador submergit en una mar de dolors…, i tot pel teu amor, per redimir-te, per portar-te amb Ell al Paradís!
Aclaparat de tantes angoixes, s’atansa a demanar consol als seus deixebles predilectes, als quals havia suplicat poc a que vetllessin i preguessin, i els troba dormint. ¡No hi ha un consol, ni un sentiment compassiu per a l’agonitzant Jesús!… En mig de tan amarga desolació, sembla tombar cap a tu la seva mirada moribunda, per veure si, almenys en el fons de la teva ànima, troba algun afecte de compassió i de reconeixement. No tindràs tu tampoc una paraula per a Jesús? Què li hauries dit cas de trobar-te realment prop d’Ell en la nit trista de sa agonia? Obre, doncs, el teu cor i fes ara allò que llavors hauries fet, que igualment te’n sentirà grat i serà acceptable als seus ulls divins.
Oferiment
Oh Pare Etern, que per l’amor que teniu al món no dubtàreu de donar-li vostre Fill Unigènit, consentint que sofrís la mort més ignominiosa ; us donem gràcies, Senyor, per aquest excés d’infinita caritat, oferint-vos la infinita santedat i tots els mèrits del vostre Santíssim Fill !…
Parenostre, Avemaria i Glòria.
Oh Pare Etern, que per deslliurar-nos de la condemnació eterna descarregàreu sobre la sacratíssima Humanitat de vostre Unigènit tot el pes de les nostres iniquitats; us oferim les angoixes de Jesús a l’hort de Getsemaní, suplicant-vos que ens concediu et goig etern del fruit de tan espantosos suplicis!…
Parenostre, Avemaria i Glòria.
Oh Pare Etern, que per reconciliar la vostra Majestat ultratjada amb la humanitat prevaricadora, subjectàreu vostre innocentíssim Fill al rigor de la més inexorable justícia com a víctima dels pecadors us oferim l’amorosa resignació de Jesús en l’hort de Getsemaní, demanant-vos al mateix temps la conversió i salvació eterna de tots els pecadors!…
Parenostre, Avemaria i Glòria.
Segon quart d’hora
Jesús gemega aclaparat pel pes de la iniquitat humana
Ha passat ja per Jesús una hora llarguíssima de penes, en mig de les tenebres de la nit i desemparat de sos tres deixebles benvolguts. La representació vivíssima de les terribles injúries que l’esperen, ha enfonsat la seva ànima santíssima en un abisme d’espant i torbació. En veure que s’atansa el moment de la seva immolació, l’afligeix més que mai l’enorme pes de la missió de Salvador del món… El cel, la terra i l’infern estan ja armats contra d’Ell… Contra d’Ell, que haurà de sostenir una gran lluita, i rebre tots els cops, que en contra seu solament van dirigits… I Jesús què fa? Tremolós, amb el color mudat es tomba vers son Pare i humilment exclama : «Pare, si pot ésser, passi de mi aquest calze…» Quina resposta faran a la humil oració del Fill de Déu? ¡El cel és tancat!… i No hi ha resposta per a Jesús! Per aquesta aflicció vol passar també el Bon Jesús, per tal d’obtenir-nos humil perseverança en l’oració i constant paciència quan el cel sembli insensible als nostres precs. Ah, Jesús meu! Cap pena no hi ha que no haveu volgut sofrir per al nostre profit i exemple.
Però segueix, ànima piadosa, el teu Jesús, que, empès per l’amor, avença encara més pel camí del dolor. Se li figura vivament l’horrible filera de tots els delictes i maldats dels fills d’Adam, i aquest pensament li fereix profundament el Cor, i pel nostre bé li cal posar-se una lliurea tan abominable, i comparèixer així davant els ulls puríssims del Pare Qui serà capaç d’entendre, ni tan sols imaginar, oh Jesús meu, l’horrible ultratge que sofrí llavors vostra innocentíssima i beneïda ànima? Ja us havíeu queixat d’això amb to de tristesa inexplicable en dir per boca d’un profeta: «Damunt la meva espatlla han llaurat els pecadors.» Oh, com quedà oprimit el nostre adorable Salvador sota el pes de tants pecats!
Però, després d’haver satisfet per la iniquitat humana, sacrificant la seva vida preciosa en un patíbul per esborrar el pecat del món, podrà l’Anyell diví esperar almenys que els homes, agraïts a tants beneficis, allunyin per sempre el pecat i perseverin sempre fidels a qui amb tants treballs els salvà de la mort eterna? Ah, si fos així, Jesús meu, si almenys pogués haver el fruit de tants sofriments!… Però ai! que una escena més horrible que la passada ve a ferir novament els seus ulls esmorteïts. Després d’haver redimit el llinatge humà, costant-li tants sofriments, i d’haver purificada la terra amb la seva sang ; després d’haver infós l’Esperit diví i haver fet de la terra un paradís amb l’adorable Eucaristia ; després de tal excés de caritat, veu que encara el pecat regna en el món…, veu trepitjada la seva santa Llei, perseguida l’Església i els seus ministres, menyspreada la seva gràcia, oblidat el seu amor… ; per això, queixant-se, exclama: «Quin profit hi ha en la meva sang? Per què tinc de vessar-la tota? Per què morir en els turments d’un patíbul, si després els homes, ingrats a tan gran benefici, s’entreguen al dimoni i a la desesperació eterna? Quan acabarà en el món el regne del pecat?»
Ara el Bon Jesús dóna una mirada a tots els segles venidors, i pecats en tots ells: pecats cada any, pecats cada dia, pecats a cada moment… El pes de tots aquests pecats l’afeixuga més encara i l’obliga a repetir : «Damunt la meva espatlla han llaurat els pecadors: han augmentada llur iniquitat.»
Anima ingrata, has estat tu dels qui, allargant la cadena dels pecats i esperant sempre el demà per convertir-te, arrencaren del Cor agonitzant de Jesús aquella queixa tan plena de just dolor? Oh, que monstruós és el pecat per la destrucció del qual ha vessada el Déu-Home tota la seva sang! Oh, que horrible és el pecat en una ànima ja rentada per aquella sang divina ; en ànimes unides per la Sagrada Comunió amb el Cor sacratíssim de Jesús! Oh afligidíssim Salvador, bé teniu de què queixar-vos i plorar!
Però si amb tanta raó es plany Jesús dels pecats de sos redimits en general, com deu sofrir en preveure els pecats de sos volguts amics, de les ànimes piadoses, de les ànimes que li són consagrades? «Animes predilectes -exclama- ànimes íntimes i familiars del meu Cor, ànimes que viviu a casa meva, que mengeu el meu pa i us alimenteu a la meva taula, per què travesseu el meu Cor amb el pecat? Poble meu, doncs, què t’he fet? En quina cosa t’he entristit? Jo he apagat la teva set amb les aigües celestials de la meva gràcia, i tu em dones per beure fel i vinagre… Jo he saciat la teva fam amb el manà preciós de la meva carn, i tu em bufeteges i m’assotes… Poble meu, doncs ,què t’he fet jo? en quina cosa t’he entristit? Jo he preparat per a tu un tron en el cel, i tu m’ofereixes un vergonyós patíbul. Anima estimadíssima, vinya predilecta del meu Cor, què podia fer jo per a tu que no hagi fet? què havia de fer més per a la meva vinya que no ho hagi fet? Per paga de tant d’amor em dones tribulacions i espines!»
Oferiment
Oh afligit Salvador meu, si jo pogués oferir-vos el meu cor i el de tots els homes, encesos en les flames de perfectíssima caritat per a recompensar d’alguna manera el vostre infinit amor! Afligit per la meva fredor i la de tots els homes, us ofereixo, oh Bon Jesús, els ardorosos desigs amb què els antics Patriarques i Profetes sospiraren per la vostra vinguda, i el zel fervorosíssim amb què estengueren els Apòstols el vostre sant nom per tota la terra.
Parenostre, Avemaria i Glòria.
Us ofereixo, oh dolcíssim Jesús meu, la perfecta i tendríssima compassió amb què compartí vostres penes la vostra Mare Immaculada, travessada la seva ànima per l’espasa del dolor, i el perfectíssim agraïment amb què, en nom de tot el llinatge humà, us donà gràcies, alabà i beneí per l’infinit benefici de ]a Redempció.
Parenostre. Avemaria i Glòria.
Jesús meu agonitzant, no podent jo, migrada criatura, oferir-vos, com voldria, algun consol en vostres penes, us ofereixo la complaença inefable amb què, unida a tots els àngels del cel, acceptà l’adorable Trinitat la gran obra de la Redempció, realitzada per Vós amb tant d’amor i dolor; i al mateix temps us suplico que doneu a entendre a tots els redimits aquest misteri d’infinita caritat.
Parenostre, Avemaria i Glòria.
Tercer quart d’hora
El gran consentiment
Contempla ara, ànima redimida, el teu Salvador, que, amb el Cor esquinçat per la ingratitud humana, ha caigut agonitzant damunt la dura roca de Getsemaní. Està tot sol, desemparat, sense ni una mà que el sostingui, Aquell que no refusà mai de donar la mà als febles i atribolats; Aquell que feu de son mateix pit el coixí del deixeble fadigat, quan aquest reclinà son cap damunt Cor diví.
Alça’t, ànima fidel; ha arribat et moment de donar a l’afligit Jesús una compensació d’amor. Què hauries fet la nit de la Passió, si t’haguessis trobat a Getsemaní, al costat de l’agonitzant Jesús?
Desitjaria, oh afligidíssim Jesús!, aixecar-vos de terra, oferir-vos el meu cor, perquè en ell reposés el vostre cap…, i dir-vos una paraula de consol. Sí, dolcíssim Salvador meu, us estimo, us estimo, us estimo. Vull cercar-vos amor, vull procurar-vos amor, vull que tothom us estimi…, vull donar la meva pròpia vida perquè sigueu estimat… Sí, molt estimat, estimat sempre, estimat per tots els vostres redimits.
Mes ai! dolcíssim Jesús meu, he dit que amb gust donaria la meva vida per tel de fer que us estimessin; que faria qualsevol sacrifici per gran que fos ; però després, en trobant la més petita contradicció, la humiliació més insignificant, una negativa, un reny, una descortesia…, ho suporto? estimo de debò el sacrifici? procuro presentar-vos l’oferta d’alguna passió mortificada?… Bon Jesús, m’avergonyeixo de respondré… Emperò aquí, al costat vostre, aquí, en l’escola del dolor i de l’amor, vull aprendre, oh dolç Mestre meu!, de mortificar-me, de sacrificar-me en tota cosa per Vós.
Mentrestant, passen a poc a poc per a Jesús les hores de sa agonia mortal… ¡Ell, el Déu del cel i de la terra, postrat en agonia i en la més gran desolació. Els seus deixebles, doncs, què fan? Dormen. ¡Ah! És que en la nit de sa Passió havia de sofrir també Jesús, en tota sa amargor, l’aflicció del desemparament d’aquells que li estaven més lligats, i d’això en sentí son cor tota l’angoixa. Llavors acceptà Jesús aquella pena; la volgué ; però ara no vol sofrir-la novament; per això vol ardorosament que els seus redimits vetllin d’alguna manera meditant sa Passió. No obstant, la major part d’ells dormen el somni dels ingrats, oblidats totalment del qui tant els estima i els concedeix tants de beneficis. Oh excés d’ingratitud i duresa! No us coneixem, Bon Jesús; si us coneguéssim, tindríem sempre el nostre pensament posat en Vós, i nostre cor solament per Vós bategaria.
De sobte, quan postrat en terra ha arribat Jesús al cap d’allà de la seva angoixa i agonia, li envia el cel un àngel per confortar-lo. Amb l’acatament d’un fill obedient i resignat, rep Jesús el missatger de son Pare, disposat a sotmetre’s a tot allò que li mani. L’Àngel ve per confortar-lo, però no per consolar-lo, no per alleugerir-lo de les penes, ni per llevar-li de la mà el calze amarguíssim del dolor; l’ànima, això sí, sostenir la gran lluita que s’acosta i a rebre amb fortalesa tots els cops que el cel, el món i l’infern descarreguin damunt Ell. El cel, car l’eterna justícia del Pare estava a punt de castigar en Ell totes ]es iniquitats dels homes. El món, que no podent sofrir la santedat del Fill de Déu, li prepara el patíbul. L’infern, que, per odi al Sant dels Sants, excita tant como pot la crueltat dels enemics de Jesús, a fi que el maltractin més desapiadadament.
Per això l’Àngel li encomana de beure completament l’abominable calze de la maldat humana, a fer-se maledicció per nosaltres, a sostenir tot el pes de la venjança divina. Mentrestant la justícia i la misericòrdia esperen l’acceptació de Jesús, en la qual havien de reconciliar-se una i altra per sempre. Per aquesta acceptació sospira el cel, per a ella gemega la terra, que té anhels de poder veure’s poblat d’homes sants ; per satisfer, amb la sang del Redemptor diví, la maledicció merescuda pel primer pecat; per ella sospiren els justos detinguts en el si d’Abraham, per a poder volar a l’abraçada del Creador; per ella clamen els miserables mortals, per a convertir-se en fills de Déu i veure obertes les portes del Paradís. Però com costa de donar aquell consentiment al meu diví Jesús! És necessari que Ell, innocentíssim, Ell, sant i immaculat, es posi la lliurea odiosa del pecador i del malvat; cal; en certa manera, que es converteixi en reu i es faci seves les nostres iniquitats! Aquesta consideració l’aclapara novament i li fa fer aquell crit de dolor: «Passi, passi de mi aquest calze.» Emperò considerant ensems que si no es fa reu de les nostres culpes, que si no passa per reclamar damunt seu tots els assots de la Justícia divina disposada a castigar i rentar amb la seva sang les nostres iniquitats, estaríem perduts…, fa un grandíssim esforç d’amor heroic, i diu el solemne faci’s la vostra voluntat.
Diu faci’s; consent en carregar-se tots els nostres delictes, i com si fos capaç de cometre’ls, accepta, crida damunt seu els càstigs horribles que aquells meresqueren. Diu faci’s a les espines, per a expiar els nostres mals pensaments ; faci’s, diu. als assots, per a castigar en Ell mateix els nostres pecats de sensualitat ; també ho diu als insults, als escopits, a les bufetades, per a expiar la nostra supèrbia; el fel i vinagre, per a satisfer pels nostres innumerables pecats de paraula i de gola ; a la creu als claus, per a reparar totes les nostres desobediències a les tres hores de turments ferotges en la creu, per a guarir totes nostres llagues i remeiar tots els nostres mals; i, finalment, a la mort, per a donar-nos la vida eterna… Oh consentiment imponderable, que alegres el cel, salves la terra, abats l’infern! Oh acceptació que trenques tantes cadenes, que eixugues tantes llàgrimes! Gràcies,; oh Bon Jesús!, gràcies, per un consentiment tan generós. Us beneeixo i us en dono gràcies en nom de tots els homes.
Oferiment
Oh Pare Etern, que en reparació de les nostres revoltes i desobediències, us dignàreu acceptar el generós consentiment de Jesús a Getsemaní, us l’ofereixo en expiació de totes les ofenses que la vostra adorable Majestat ha rebudes de la meva desfrenada voluntat, suplicant-vos que em concediu, pels mèrits d’aquell mateix consentiment, perfecta docilitat i obediència?
Parenostre, Avemaria i Glòria.
Oh Pare Etern, per la glòria que us procurà la generosa acceptació de Jesús a Getsemaní, us prego que ens perdoneu tota revolta i desobediència, i ens concediu la gràcia de viure sempre sotmesos a la vostra voluntat i a la dels propis superiors per amor vostre!
Parenostre, Avemaria i Glòria.
Oh Pare Etern, pels generosos esforços i per les penes que costà a Jesús el consentiment que donà a Getsemaní, us prego que ens concediu a mi, a totes les ànimes a Vós consagrades i a tots els cristians, l’esperit de santa fortalesa i constància, unit a la generositat que alegrement fa cara a tot sacrifici per la vostra glòria!
Parenostre, Avemaria i Glòria.
Últim quart d’hora
La sang de Jesús i els seus fruits
Ja ha dit el Bon Jesús el faci’s la vostra voluntat! Però l’immens esforç d’aquest consentiment el fa caure altra vegada a terra, agonitzant dessota el pes enorme que s’ha carregat. D’una banda, l’aclapara la divina Justícia, que el considera com a víctima universal, que ha d’expiar totes les culpes i totes les penes. D’altra banda, el desig infinit que té d’acomplir la gran missió de Redemptor del món, li avança el dolorós baptisme de sang, per al qual tant ha sospirat. Ah, quant justament pot considerar-se ara el Bon Jesús com a blat escollit esmicolat entre dues moles, o com a dolç raïm espremut en el cup! En efecte, degut al dolor immens que li turmenta el Cor, comença de suar sang de tots sos membres, vessant-la amb tal abundor, que arriba a formar reguerons per terra. Oh, quant va costar a Jesús aquell consentiment! quant hagué de sofrir per a satisfer per tots els nostres deutes! Quina confusió per a mi, que refuso els menors sacrificis, veure el meu Déu que espontàniament es fa víctima per amor meu! “Va entregar-se perquè volgué.”
Però per què?, oh dolç Jesús!, per què us afeixugueu amb tants dolors, Vós que només amb una paraula, amb un sospir, amb un batec del vostre Cor podíeu salvar tot el món? Havíeu predit per un profeta que la vostra redempció seria copiosa ; i verament ho fou, puix no solament ens deslliuràreu de la mort eterna, sinó que ens restituíreu a l’honor que és degut únicament als innocents, als justos, als sants. Només un Déu podia fer una obra tan gran!
Mes Jesús, no satisfet encara, vol, en son incomprensible amor, que, mitjançant els seus dolors, puguem disposar, com d’una cosa ben nostra, del tresor dels seus mèrits, perquè amb ells puguem obtenir de l’Altíssim tots els béns.
Podia desitjar-se més? Sí ; però hi ha béns tan grans, que l’home mai no hauria gosat demanar-los, ni tan sols s’hauria imaginat que poguessin ésser reservats per a ell. No obstant, en ells pensa la infinita caritat del nostre diví Salvador. Per això, amb la veu de la seva Sang i els gemecs del seu Cor agonitzant, aconsegueix de son Pare per a nosaltres l’excelsa gràcia de que siguem, enlairats fins a l’abraçada inefable de la Divinitat, per medi de l’Eucaristia, instituïda per Ell en aquella mateixa nit. I com si això no fos prou per a apagar una caritat il·limitada, vol, com a Fill de Déu, que el seu Esperit, el diví Paraclet, davalli i faci estada permanentment en les nostres ànimes. «Pregaré al Pare -havia dit aquella mateixa nit a sos deixebles- pregaré al Pare, i Ell us donarà l’Esperit Sant.» I ara, allà a Getsemaní, mentre agonitza i sua sang, compleix la prometença feta, preparant-nos la infusió del diví Esperit, i enlairant-nos al grau suprem de la felicitat, de la gràcia i de la glòria.
Jesús ja no pot fer més per nosaltres; no obstant, li queda un desig. Recorda que li havia dit el Pare : «Demana-me-les i et donaré les nacions per herència teva»; i alçant al cel son front amarat de sang, demana al Pare que, enmig de les nacions que li són promeses com a herència, pugui tenir-hi una companyia d’ànimes, místiques esposes seves, que siguin les predilectes de son Cor, deixebles fidels que imitin sos exemples i en els quals pugui vessar l’abundor de gràcies merescudes per Ell a costa de tants treballs. Ànimes, oh Pare!, doneu-me ànimes, i ja us dono tot el demés, fins la meva vida, que s’escolarà per elles en la Creu. I entre tantes ànimes escollí llavors la teva, la va desitjar, la volgué, la demanà amb gemecs al Pare, i per ella en particular va renovar l’oferiment de tot Ell i de les seves penes infinites. Oh ànima, com fores estimada d’aquell Déu que, suant sang, va escollir-te, va voler-te va abraçar-te com a esposa!
I així com aviat, de dalt de la Creu estant, dirà Jesús a la seva Mare: «Aquí teniu el vostre fill», i assenyalarà, en la persona de Joan, tots els seus redimits, així també a Getsemaní es tomba envers el Pare i li diu: «Aquí teniu els vostres fills. Jo, Fill vostre per naturalesa, em poso al lloc de l’home pecador, a fi que, posant-se aquest en el meu, arribi a ésser fill vostre per la gràcia. Cap a Mi, oh Pare!, les penes, i per al pecador el perdó i la pau; a Mi la mort, a ell la vida; a Mi vostre desemparament, a ell la perfecta benaurança, la unió perpètua amb Vós. Aquí teniu els vostres fills…, abraceu-los. La meva sang els fa purs, bells i dignes de Vós. Pare, jo vull (Jesús mai no havia dit vull, però ara ho diu); vull que les ànimes que m’haveu confiat siguin una sola cosa amb nosaltres, unificades amb nosaltres, com Jo sóc una sola cosa amb Vós. Recordeu, oh Pare!, que vaig davallar a fer-me home per tal que l’home fos enlairat fins a Déu i regnés en la mateixa glòria per tota l’eternitat.» !Aquest és l’incomprensible .amor que es realitza en el Cor d’un Déu que sua sang pels homes! !Aquests són els fruits admirables de la sang de Jesús!
Recolliment, admiració i amor generós ; això és, oh ànima redimida, oh ànima d’un Déu humanat, la sola recompensa que pots oferir a aquest gran Amor sant i infinit que s’immola per tu.
Oferiment
Oh Pare Etern, amb el cor bategant del més viu agraïment us dono gràcies en nom de tots els homes, per haver-nos ofert un Redemptor tan bo i tan generós, en el qual, amb infinit avantatge, aconseguim novament els béns perduts per la culpa original! Us ofereixo per la salvació de tots els redimits la Sang per Ell vessada. Feu que els fruits de la Redempció siguin tan copiosos com la Redempció mateixa, i que el Bon Jesús per tots els fills d’Adam sigui conegut, beneït, estimat i complidament agraït per tota l’eternitat.
Parenostre, Avemaria i Glòria.
¡Oh Pare Etern, us ofereixo la Sang preciosa de Jesús, per aconseguir de la vostra misericòrdia l’exaltació i augment de l’Església Catòlica, la conversió de tots els infidels i de tots els pecadors, la perseverança dels justos i la llibertat de les ànimes del Purgatori! Us l’ofereixo per al major bé de mos superiors i de tots aquells amb els quals em lliguen vincles especials d’amor ; us ho ofereixo també per a obtenir la santificació de la meva ànima i per, a aconseguir… (aquí es demanen les gràcies que es desitgin).
Parenostre, Avemaria i Glòria.
Oh Pare Etern, que haveu estimat el món fins a donar-li vostre Fill Unigènit, sacrificant-lo entremig de tants dolors ; feu que igualment el món correspongui estimant Jesús, beneint-lo i exalçant-lo, que siguin moltes les ànimes a Ell perfectament unides i constantment fidels i que enmig d’elles hi hagi la pobreta ànima meva! Oh Pare Etern, us ofereixo els gemecs, les pregàries, l’agonia de Jesús a Getsemaní amb la sang per Ell vessada a fi que us digneu despertar vivíssimament en el cor de tots els cristians la devoció als admirables misteris de la Redempció, i amb ella, el veritable i generós esperit de sacrifici, que fa les ànimes semblants a Jesús.
Parenostre, Avemaria i Glòria.
Acabament
Encara una mirada més al teu Jesús, oh ànima filla del seu amor i dels seus sofriments. Han passat ja les llargues hores de l’agonia a Getsemaní, per a fer lloc a una diada d’insults i a les tres hores d’agonia en la creu. Ja és allà Judes a punt de fer-li traïció… Jesús surt a rebre’l com un mansoi anyell!… Ah, Jesús meu! Hauré de veure-us als braços d’un traïdor? Oh, no! Veniu als meus braços; veniu al meu cor, Bon Jesús, que ja mai més no us vull ofendre, sinó per sempre estimar-vos.
(Comunió espiritual.)
Fruits que cal treure de l’Hora Santa
- Gravar en el nostre cor els treballs de Jesús i meditar-los sovint.
- Moure’ns a estimar generosament Jesús i no negar-li cap sacrifici.
- Pensar que el bondadosíssim Jesús, no podent sofrir ja en la terra i no tenint necessitat d’amorosos serveis, deixà en lloc seu els atribolats, als quals desitja que donem aquell auxilis a què Ell, per a més sofrir, renuncià en la nit de sa Passió ; segurs que considera com fet a favor seu tot el que farem pels germans nostres. Aquesta reflexió augmentarà en nosaltres la caritat.
APÈNDIX
Breus punts per a practicar l’Hora Santa
En aquest resum s’insinuen alguns pensaments per als qui vulguin fer l’Hora Santa sense lectures més llargues. Cal distribuir els tres punts de cada quart en cada cinc minuts, afegint-s’hi, després d’haver-los meditat, alguna oració vocal.
Primer quart d’hora
Què veu Jesús a Getsemaní?
- D’una banda, un abisme de mals, és a dir, els pecats de tots els homes, des d’Adam fins a l’acabament dels segle; veu també els nostres i en plora amargament.
- D’altra banda, veu un abisme de sofriments, als quals ha de sotmetre’s per a
expiar tots els nostres pecats.
- Com has contribuït tu, ànima meva, a les penes del teu Salvador! De quina manera augmentares amb els teus pecats la pesantor dels seus dolors!
Segon quart d’hora
Què diu Jesús a Getsemaní?
- Afeixugat per immens dolor, es gira a son Pare, dient-li: «Pare, si és possible, que passi de mi aquest calze sense que l’hagi de beure.» Però afegeix: «Mes no sigui feta la meva voluntat, sinó la vostra.» I amb aquestes paraules dóna el seu consentiment per a convertir-se en víctima per la salvació de tots.
- Després se’n va cap als deixebles, als quals havia dit: «Vigileu amb mi pregueu»; i trobant-los adormits, els en reprèn dolçament dient-los: (Ni una hora no haveu pogut vetllar amb mi?»
- Oh, que n’hi ha d’ànimes peresoses i adormides que no obeeixen el «vetlleu i pregueu» ; que reben les visites de Jesús fent el son funest de la tebiesa!
Tercer quart d’hora
Què sofreix Jesús a Getsemaní?
- Sofreix tot el que haurien hagut de patir, per amarga contrició i justa penitencia, tots els pecadors del món; ja que volgué verament satisfer, verament expiar, verament esborrar tots els nostres pecats.
- Sofreix tot el que mai no pogué sofrir el més amant de tots els cors, veient-se correspost amb menyspreu i ingratitud…, veient que per molts serien inútils els seus treballs i la seva mort de creu.
- Quina vergonya, patir tan poc nosaltres per a salvar-nos, quan veiem que el Fill de Déu, per a obtenir-nos salvació, s’enfonsa en un abisme de dolors!
Últim quart d’hora
Què la Jesús a Getsemaní?
- Abraça amb infinita caritat tots els pecadors de tot arreu i de tots els temps, els tanca dintre son Cor, els banya amb la seva sang preciosa, els deslliura de tots els pecats, els enriqueix amb sos mèrits, i es fa reu i pagador per tots ells.
- Després, confirmant novament amb un generós fiat l’acte sublim de la seva immolació, uneix l’home amb Déu, separat d’Ell pel pecat, i es gira envers sos redimits, per a acomiadar-se’n com un pare que se’n va a morir pels seus fills.
- Què respondràs, oh ànima redimida, al teu Senyor que et diu: Adeu, vaig a immolar-me per tu? L’única resposta digna és aquesta: Jo també, oh amable Salvador, m’immolaré per Vós ; us prometo que pel vostre amor no refusaré mai més cap sacrifici. Així sia.
