El passat 5 de juliol, la periodista Mireia Rourera d’El Punt Avui va publicar un article d’opinió, presentat com a informació, sobre la reestructuració de la Fundació Balmesiana. Creiem que l’article és profundament esbiaixat, està plagat de desinformacions i està fet amb una intenció clara de danyar la imatge pública de l’Editorial Balmes i del seu director Dr. Ramon Corts i Blay.

Després d’haver llegit l’article, vam posar-nos en contacte amb la Sra. Mireia Rourera per donar-li les informacions correctes però en un acte de mala praxis periodística no ha volgut corregir les falsedats de l’article, ni donar-nos dret a rèplica o prendre nota de les nostres declaracions.

Per aquest motiu ens veiem obligats a respondre al seu article i resoldre els dubtes que pugui haver generat:

Què ha passat, realment?

El cardenal, a través d’un decret, ha reestructurat les diferents fundacions existents de l’històric Edifici del C( Duran i Bas. Aquesta reestructuració consisteix en l’extinció i fusió de la Fundació Balmesiana i la Fundació Cultura Religiosa, i en la creació d’una de una de nova amb el nom d’Institució Balmesiana. Aquesta dependrà directament del cardenal, i les antigues fundacions seguiran existint com a seccions d’aquesta nova fundació. 

La informació ha estat donada pels portaveus oficials de l’Arquebisbat de Barcelona?

No. L’article pateix un problema greu de fonts. No ens correspon posar en dubte la veracitat de les fonts consultades, encara que la informació no provingui del Departament de Premsa del bisbat que és, al cap i a la fi, la portaveu oficial de la diòcesi en aquests temes. No hi ha cap mena de comunicació oficial, ni la informació prové dels llocs autoritzats a “confirmar” (paraules de l’article) rumors i projectes. Quan una institució “confirma” quelcom, s’esperaria que ho fes a través dels canals i portaveus habilitats per això.

Creiem que la no oficialitat de les fonts excusaria algunes equivocacions informatives, però creiem que aquest problema s’hagués sol·lucionat fàcilment corroborant la informació amb nosaltres. No deixa de ser estrany que en un article que menciona l’Editorial Balmes quatre cops, i Mn. Ramon Corts tres, no s’hagi cregut convenient o necessari demanar declaracions. Declaracions que, per altra banda, estarem més que contents de facilitar, així com la correcció deguda a nivell informatiu.

Mn Ramon Corts ha Estat destituit de la Fundació Balmesiana i de la Fundació Cultura Religiosa?

No. Mn Ramon Corts no ha estat destituit de cap d’aquestes fundacions, i molt menys castigat, com sembla suggerir la peça, perquè aquestes es fusionen i passen a formar part com a seccions de la fundació de nova creació que aglutinarà aquestes institucions. La intenció és que les seccions continiuin fent l’obra de les antigues fundacions – fonamentalment la biblioteca amb l’Analecta i la Cultura Religiosa amb l’Editorial Balmes, que dirigeix el Dr. Ramon Corts i Blay. 

Aquesta decisió està motivada per una mala gestió de la Fundació i l’Editorial de la direcció actual?

No. La decisió està motivada per una voluntat de l’Arquebisbat de, mantenint les activitats actual, donar un nou ús a alguns dels espais de l’edifici on es troben aquestes fundacions. A diferència del que afirma l’article, la raó ha estat lluny d’una destitució motivada per la última edició del Missal, que ha estat per altra banda tot un èxit comercial dins un mercat molt particular. En aquesta línia, també ha estat un èxit comercial i d’acceptació pública el Llibre de la Seu, presentat fa poc per un arquebisbe a la nostra seu a Barcelona.

Els comentaris finals sobre la publicació del Missal ens semblen també força parcials. No es pot afirmar que Publicacions de l’Abadia de Montserrat no tingués res a veure amb aquesta tercera edició, que també han sufragat i co-editat. El director de la nostra Editorial pujava periòdicament a Montserrat, o en el seu defecte es feien reunions a Barcelona, per entrevistar-se amb el director de PAMSA, el P. Josep Massot.

Quin ús es donarà a l’edifici?

És una decisió que encara s’està avaluant i es consideren diferents opcions, amb l’objectiu de potenciar alguns dels seus espais de cara el futur.